Publications and Research
Document Type
Article
Publication Date
2020
Abstract
Al final de la representació de la segona jornada del Misteri d’Elx hi ha un moment d’indescriptible intensitat emocional. La catarsi que experimenten els espectadors, actors i músics sol manifestar-se en aclamacions, víctors i fins i tot llàgrimes. Els ventalls de les dones aletegen agilíssims, pràcticament posseïts. Primer tímidament —per a no interrompre la màgia del moment— però gradualment amb gran intensitat, comencen, ja al final de la representació, els aplaudiments, sempre in crescendo, acompanyats, poc després, per la coneguda i emfàtica expressió: «Visca la Mare de Déu!».
Included in
Acting Commons, Music Performance Commons, Theatre History Commons
Comments
This article was originally published in L'Avenç: Revista de història i cultura, available at https://www.lavenc.cat/paper