La Ricarda, Mestres Quadreny i l'experimentalisme musical català dels anys seixanta: de com l’arquitectura va esdevenir música i la música, arquitectura

Authors

Antoni Pizà, CUNY Graduate CenterFollow

Document Type

Article

Publication Date

3-2022

Abstract

Eren uns temps magnífics per a la creació: els concerts semblaven obres de teatre i les obres de teatre, concerts. Els músics feien d’actors i aquests havien de fer de músics. I la distinció entre el públic i els intèrprets també es diluïa, si és que no s’eliminava del tot. Els semiòlegs —o són semiòtics?— havien explicat que en tot acte comunicatiu hi havia un emissor, un missatge i un receptor; i precisament d’això es tractava, d’eliminar aquestes distincions. Ah, i en molts casos, tampoc no hi havia escenari, ni sala de concerts.

Comments

This article was originally published in L'Avenç: Revista de història i cultura, available at https://www.lavenc.cat/paper