Qui té por dels ‘Rosalía studies’? Guia de perplexos

Authors

Antoni Pizà, CUNY Graduate CenterFollow

Document Type

Article

Publication Date

10-2022

Abstract

Molt a principis dels anys noranta del segle XX, quan jo començava a veure la possibilitat de doctorar-me, la musicologia era, si se’m permet una caricatura, una disciplina de capellans i arxivers. A l’Estat Espanyol, per exemple, la carrera oficial encara no existia, si bé hi havia estudis i tesis a algunes escoles de doctorat de filologia o història de l’art. El mot «musicologia», de fet, ni tan sols era acceptat o pràcticament acabava d’entrar en alguns diccionaris prescriptius. Sense estudis reglats, els aspirants a musicòlegs emulaven la feina, la metodologia i les temàtiques dels seus mestres.

Comments

This article was originally published in L'Avenç: Revista de història i cultura, available at https://www.lavenc.cat/paper